El coltán és de color gris metàl•lic fosc. D'ell s'extreu el metall tantàlic.
Coltán és l'abreviatura de columbita i tantalita, minerals que conté el tipus de
roca explotada en el Congo (país que posseeix el 80% de les reserves mundials de coltán) d'aquests minerals s'extreu la tantalita i el niobi, utilitzats en la indústria d'aparells elèctrics, centrals atòmiques, míssils, fibra òptica, condensadors, etc, destinant-se bona part per als components de telèfons mòbils. La tantalita s'utilitza per a microxips d'última generació, bateries de llarga durada, videojocs i portàtils. Abans del 2000 van començar a escassejar les reserves de coltán a Austràlia, Brasil i Thailàndia, que en conjunt tenen sobre el 20 % de les reserves mundials. Per aquesta raó, segons les notícies internacionals, SONY va ajornar la seva segona versió de Play Station 2. Tots van mirar cap al Congo, que posseeix el 80 % de les reserves en el seu subsòl, prop de la frontera amb Rwanda i Uganda; aquest mineral s'ha considerat la primera causa de l'última guerra del Congo que va començar en 1998 i va acabar oficialment en 2003. Segons l'informe de Nacions Unides van morir més de 3.500.000 persones en aquest conflicte entre la República Democràtica del Congo, Rwanda i Uganda, altres informes arriben a la xifra de quatre milions.Sembla que la més beneficiada va ser Rwanda, segons informes de Human Rigth Watch, que va emprar a l'exèrcit regular i escamots finançats per al seu propòsit econòmic: usar a presoners hutus, població local i també nens per a extreure el preuat
mineral. Dita sigui de passada, segons conten, cal remoure tones d'al•luvió per a aconseguir un quilo de coltán, segons informes cada quilo de coltán ho paguen amb la seva vida tres nens. Durant el transport fins a la seva destinació de quatre a cinc vegades es paguen comissions de peatge a funcionaris d'alt rang i escamots. En l'any 2000 Rwanda va guanyar 40.000.000 de dòlars en Diamants, 15.000.000 per or i 191.000.000 en coltán. Uganda va ingressar 1.800.000 dòlars per diamants, 105.000.000 per or i 6.200.000 per coltán. Tot extret del territori fronterer del seu veí comú: la República Democràtica del Congo. Ni els Estats Units d'Amèrica del
Nord, ni la Unió Europea, van fer un esforç veritable per acabar amb el conflicte en detriment dels seus interessos econòmics. Els invasors saquejadors: Rwanda i Uganda, en comptes de rebre una reprensió van ser premiats pels països receptors del preuat material. L'Agència d'Ajuda Britànica (DFID) va anunciar en l'any 2000 una ajuda de 95.000.000 de dòlars a 3 anys sense interessos per al govern ruandès, es difícil d'entendre la necessitat que pogués tenir un país que li van sobrar recursos per envair als seus veïns i que gasta en el negoci de la guerra 60.000.000 de dòlars a l'any. Tant Rwanda com Uganda es van beneficiar, durant el període oficial de la guerra, de l'ajuda que se'ls va concedir, i no solament això sinó que a més se'ls va cancel•lar part del deute extern, van ser considerats model de desenvolupament econòmic, van rebre ajuda militar durant el conflicte i es van signar plans de cooperació entre Estats Units i aquests dos països
