lunes, 1 de junio de 2009

Coltan

El coltan o coltán no és un mineral pròpiament dit sinó l'abreviatura de dos minerals: columbita, una mena de columbita, o niobi, i tantalita, una mena de tàntal (element). El coltan està format, doncs, per la barreja de columbita, que està composta per òxids de niobio, ferro i manganès %[(Fe, Mn) Nb2O6], i tantalita que està composta per òxid de tàntal, ferro i manganès %[(Fe, Mn) Ta2O6] en qualsevol proporció. Aquests òxids constituïxen una solució sòlida en ambdós minerals.
El coltán és de color gris metàl•lic fosc. D'ell s'extreu el metall tantàlic.
Coltán és l'abreviatura de columbita i tantalita, minerals que conté el tipus de roca explotada en el Congo (país que posseeix el 80% de les reserves mundials de coltán) d'aquests minerals s'extreu la tantalita i el niobi, utilitzats en la indústria d'aparells elèctrics, centrals atòmiques, míssils, fibra òptica, condensadors, etc, destinant-se bona part per als components de telèfons mòbils. La tantalita s'utilitza per a microxips d'última generació, bateries de llarga durada, videojocs i portàtils. Abans del 2000 van començar a escassejar les reserves de coltán a Austràlia, Brasil i Thailàndia, que en conjunt tenen sobre el 20 % de les reserves mundials. Per aquesta raó, segons les notícies internacionals, SONY va ajornar la seva segona versió de Play Station 2. Tots van mirar cap al Congo, que posseeix el 80 % de les reserves en el seu subsòl, prop de la frontera amb Rwanda i Uganda; aquest mineral s'ha considerat la primera causa de l'última guerra del Congo que va començar en 1998 i va acabar oficialment en 2003. Segons l'informe de Nacions Unides van morir més de 3.500.000 persones en aquest conflicte entre la República Democràtica del Congo, Rwanda i Uganda, altres informes arriben a la xifra de quatre milions.
Sembla que la més beneficiada va ser Rwanda, segons informes de Human Rigth Watch, que va emprar a l'exèrcit regular i escamots finançats per al seu propòsit econòmic: usar a presoners hutus, població local i també nens per a extreure el preuat mineral. Dita sigui de passada, segons conten, cal remoure tones d'al•luvió per a aconseguir un quilo de coltán, segons informes cada quilo de coltán ho paguen amb la seva vida tres nens. Durant el transport fins a la seva destinació de quatre a cinc vegades es paguen comissions de peatge a funcionaris d'alt rang i escamots.
En l'any 2000 Rwanda va guanyar 40.000.000 de dòlars en Diamants, 15.000.000 per or i 191.000.000 en coltán. Uganda va ingressar 1.800.000 dòlars per diamants, 105.000.000 per or i 6.200.000 per coltán. Tot extret del territori fronterer del seu veí comú: la República Democràtica del Congo. Ni els Estats Units d'Amèrica del Nord, ni la Unió Europea, van fer un esforç veritable per acabar amb el conflicte en detriment dels seus interessos econòmics. Els invasors saquejadors: Rwanda i Uganda, en comptes de rebre una reprensió van ser premiats pels països receptors del preuat material. L'Agència d'Ajuda Britànica (DFID) va anunciar en l'any 2000 una ajuda de 95.000.000 de dòlars a 3 anys sense interessos per al govern ruandès, es difícil d'entendre la necessitat que pogués tenir un país que li van sobrar recursos per envair als seus veïns i que gasta en el negoci de la guerra 60.000.000 de dòlars a l'any. Tant Rwanda com Uganda es van beneficiar, durant el període oficial de la guerra, de l'ajuda que se'ls va concedir, i no solament això sinó que a més se'ls va cancel•lar part del deute extern, van ser considerats model de desenvolupament econòmic, van rebre ajuda militar durant el conflicte i es van signar plans de cooperació entre Estats Units i aquests dos països

Anunci

jueves, 28 de mayo de 2009

CO2

Emisions de CO2

Anouar: 6.280 kg/any CO2 (aprox.)

Roger: 5.692 kg/any CO2 (aprox.)

Els dos estem per sota de la mitjana española (7,6 tones), en part per que cap dels dos fa viatjes en avió , la diferencia es sobretot per la diferent distancia recorreguda amb cotxe.

Calculadores de CO2
http://www.josoclasolucio.com/calculadora/calc1es.php

http://www.ceroco2.org/calcular/Default.htm

http://www.ecoheroes.es/calcula-co2b.php
http://www.elmundo.es/elmundo/2007/graficos/nov/s1/co2.html


Informació
El CO2 es un dels gasos que fomenta l’efecte hivernacle i s’emet a la atmosfera per l’acció humana, la quantitat d’aquest gas emesa a l’atmosfera a estat creixent durant molts anys, tot i que a Espenya durant aquest any les emissions s’estan reduint un 6,5% en part conseqüència de la crisis econòmica.

España genera el 1,1% de les emissions globals (amb un 0,7% de població mundial), i amb una mitjana de 7,6 tones per persona de CO2, mentre que la mitjana mundial es de 4,5 tones per persona.

Els països de la OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, que agrupa els països mes rics) amb un 15% de la població mundial generen la meitat de les emissions totals, amb una mitja 13,2 tones per persona.

miércoles, 27 de mayo de 2009

Nanotecnologia


La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d'àtoms i molècules. El més habitual és que tal manipulació es produeixi en un rang d'entre un i cent nanòmetres. Per fer-se una idea de la mida tan petita que pot ser un nanobot (un robot de proporcions microscòpiques fet amb nanotecnologia), més o menys, un de 50 nm té la mida de 5 capes de molècules o àtoms (depenent del que estigui fet el nanobot).
Nano- és un prefix grec que indica una mesura, no un objecte, de manera que la nanotecnologia es caracteritza per ser un camp essencialment multidisciplinari, i cohesionat exclusivament per l'escala de la matèria amb la qual treballa.



Definició

La nanotecnologia promet solucions avantguardistes i més eficients per als problemes ambientals, així com a molts altres problemes enfrontats per a la humanitat. Les nanotecnologies prometen beneficis de tot tipus, des de noves aplicacions mèdiques a més eficients a solucions de problemes ambientals i molts altres; no obstant això, el concepte de nanotecnologia encara no és molt conegut en la societat.

Un nanómetre és la mil milionèsima part d'un metre (10^(-9) metres). Per a comprendre el potencial d'aquesta tecnologia és clau saber que les propietats físiques i químiques de la matèria canvien a escala
nanométrica, la qual cosa es deu a efectes quàntics. La conductivitat elèctrica, la calor, la resistència, l'elasticitat, la reactivitat, entre altres propietats, es comporten de manera diferent que en els mateixos elements a major escala.

Encara que en les investigacions actuals amb freqüència es fa referència a la nanotecnologia (en forma de motors moleculars, computació quàntica, etcètera), és discutible que la nanotecnologia sigui una realitat avui dia. Els progressos actuals poden qualificar-se més aviat de
nanociencia, cos de coneixement que asseu les bases per al futur desenvolupament d'una tecnologia basada en la manipulació detallada de les estructures moleculars.



Historia


El guanyador del premio Nobel de Física (1965), Richard Feynman va ser el primer a fer referència a les possibilitats de la nanociencia i la nanotecnologia en el 1959.

Un altre home d'aquesta àrea va ser Eric Drexler qui va predir que la nanotecnologia podria usar-se per a solucionar molts dels problemes de la humanitat, però també podria generar armes poderosíssimes.
Però aquests coneixements van ser més enllà ja que amb això es va poder modificar l'estructura de les molècules com és el cas dels polímers o plàstics que avui dia els trobem en tots les nostres llars i que sense ells no podríem viure. Però cal dir que aquest tipus de molècules se'ls pot considerar grans...

Amb tots aquests avanços l'home va tenir una gran fascinació per seguir investigant més sobre aquestes molècules, ja no en l'àmbit de materials inerts, sinó en la recerca de molècules orgàniques que es trobaran en el nostre organisme.

No va anar sinó fins a principis de la dècada dels cinquanta quan Rosalind Franklin, James Dewey Watson i Francis Crick van proposar que el ADN era la molècula principal que jugava un paper clau en la regulació de tots els processos de l'organisme i d'aquí es va prendre la importància de les molècules com determinants en els processos de la vida.

Avui dia la medicina se li dóna més interès a la investigació en el món microscòpic ja que en aquest es troben possiblement les alteracions estructurals que provoquen la malaltia, i no cal dir de les branques de la medicina que han sortit mes beneficiades com és la microbiología. immunologia, fisiologia, en fi gairebé totes les branques de la medicina.


Amb tots aquests avanços han sorgit també noves ciències com és l'enginyeria genètica que avui dia tots han escoltat escoltar sobre les repercussions que pot portar la humanitat com és la clonació o la millora d'espècies. Entre aquestes ciències també es troba unes altres no molt conegudes com és la nanotecnologia, a la qual se li pot definir com aquella que es dedica a la fabricació de la tecnologia en miniatura.

La nanotecnologia, a diferència de l'enginyeria genètica, encara no es troba en passos de desenvolupament; Se li pot considerar com una ciència teòrica ja que encara no se li ha dut a la practica ja que encara no és viable, però les repercussions que impliqués per al futur són immenses.



Inversió
Alguns països en vies de desenvolupament ja destinen importants recursos a la investigació en nanotecnologia. La nanomedicina és una de les àrees que més pot contribuir a l'avanç sostenible del Tercer Món, proporcionant nous mètodes de diagnòstic i curació de malalties, millors sistemes per a l'administració de fàrmacs i eines per al monitoratge d'alguns paràmetres biològics.

Actualment, al voltant de 40 laboratoris en tot el món canalitzen grans quantitats de diners per a la investigació en nanotecnologia. Unes 300 empreses tenen el terme nano en el seu nom, encara que encara hi ha molt pocs productes en el mercat.

Alguns gegants del món informàtic com IBM, Hewlett-Packard (HP), NEC i Intel estan invertint milions de dòlars a l'any en el tema. Els governs del cridat Primer Món també s'han pres el tema molt de debò, amb el clar lideratge del govern nord-americà, que per a aquest any ha destinat 570 milions de dòlars al seu National Nanotechnology Initiative.

En Espanya, els científics parlen de “nanopressupostos”. Però l'interès creix, ja que hi ha hagut alguns congressos sobre el tema: a Sevilla, en la Fundació Sant Telmo, sobre oportunitats d'inversió, i a Madrid, amb una reunió entre responsables de centres de nanotecnologia de França, Alemanya i Regne Unit en la Universitat Autònoma de Madrid.
La nanotecnologia avançada, de vegades també anomenada fabricació molecular, és un terme donat al concepte d'enginyeria de nanosistemes (màquines a escala nanométrica) operant a escala molecular. Es basa en que els productes manufacturats es realitzen a partir d'àtoms. Les propietats d'aquests productes depenen de com estiguin aquests àtoms dispostos. Així per exemple, si re ubiquem els àtoms del grafit (compost per carboni, principalment) de la mina del llapis podem fer diamants (carboni pur cristal•litzat). Si re ubiquem els àtoms de la sorra (composta bàsicament per sílice) i agreguem alguns elements extres es fan els xips d'un ordinador.

Nanotecnologia avançada
A partir dels incomptables exemples oposats en la biologia se sap que milers de milions d'anys de retroalimentació evolucionada pot produir màquines biològiques sofisticades i estocásticament optimitzades. Es té l'esperança que els desenvolupaments en nanotecnologia faran possible la seva construcció a través d'alguns significats més curts, potser usant principis biomimètics. No obstant això, K. Eric Drexler i altres investigadors han proposat que la nanotecnologia avançada, encara que potser inicialment implementada a través de principis mimètics, finalment podria estar basada en els principis de l'enginyeria mecànica.

Determinar un conjunt de camins a seguir per al desenvolupament de la nanotecnologia molecular és un objectiu per al projecte sobre el mapa de la tecnologia liderat per Institut Memorial Battelle (el cap de diversos laboratoris nacionals d'EEUU) i del Foresigth Institute. Aquest mapa hauria d'estar completat a la fi de 2006

jueves, 9 de abril de 2009

Efecte Hivernacle


És un fenomen natural causat per la presencia de gasos a l'atmosfera. Aquests retenen part de l'energia provinent del Sol, permetent que el planeta s'escalfi.
Els gasos d'efecte hivernacle absorbeixen la radiació infraroja emesa per la superfície de la Terra. L'atmosfera emet radiacions en totes direccions, incloent-hi cap a la superfície de la Terra. Daquesta manera els gasos retenen el calor dins del sistema troposfera-superfície

L'Efecte hivernacle natural ajuda a mantenir la temperatura mitjana ideal per la vida, de no produir-se la temperatura mitjana de la Terra seria entre 30ºC i 40ºC menor, situant-se a quasi -20ºC.
Alguns dels gasos d'efecte hivernacle mes importants son: el vapor d'aigua (N2O), el diòxid de carboni (CO2), l'ozó (O3) i altres menys importants serien: Metà (CH4), òxid nitrós (N2O) etc...
No obstante, l'increment dels gasos per certes activitats humanes produeix l'intensificació del fenomen que comporta l'augment de la temperatura global, la fosa del gel polar, l'augment del nivell dels oceans etc... provocant el canvi climàtic.